Miquel Bigas, Marina Rovira, Manel Pérez, Xevi Fabregó, Martín Lozano i Pau Pagès neden els 23 km que separen Calafat i Cambrils a la travessa solidària per a la investigació de l’ELA.

 

 

Aquest dissabte, 27 d’abril, vàrem viure un altre dia inoblidable per a tot l'equip d’aigües obertes del CN Vic-ETB. Aquesta vegada per una bona causa, recaptar el màxim de diners possibles per a la investigació de la malaltia de l'ELA (esclerosi lateral amiotròfica). 
 

La feina ja estava feta, amb la jornada solidària que vam organitzar al club. Ara tocava la més bonica, nedar 23 km, els que separen el port de Calafat de Cambrils de la travessa solidària SwimForEla. Ho van fer Miquel Bigas, Marina Rovira, Manel Pérez, Xevi Fabregó, Martín Lozano i Pau Pagès.

 

A l’aigua!
 

Vuit  del matí, 42 embarcacions, 250 participants, tots a l'aigua. Emotiu discurs de l'organització i tret de sortida. L'equip es posea a nedar, objectiu buscar l'embarcació i començar la travessa. Aquest cop per relleus, cada mitja hora, dos nedadors a l'aigua. 
 

Primers metres i moltes meduses que piquen en Manel i en Miquel, però la força i les ganes de completar aquesta travessa tan meravellosa els fa continuar. Primers relleus, dos nedadors a l'aigua i la resta a l'embarcació.

Mar espectacular i moltes meduses però l'equip té clar que no pararà, és part de l'encant de les aigües obertes. Ritme molt bo i encaren els últims quilòmetres amb l'equip més motivat que mai i amb moltes ganes de nedar. Apreten una mica i es posen en quarta posició tot l'equip a l'aigua i ja veuen l'arribada, un dels millors moments d'aquesta travessa, nedar amb els companys i saber que la feina d'aquests mesos té la seva recompensa. 
 

Arribada al port de Cambrils amb l'embarcació dels mossos d'esquadra drets aplaudint (pell de gallina), uns metres més endavant dues embarcacions amb els rems aixecats i també els aplaudeixen. L'equip amb llàgrimes als ulls de l'emoció. Posen peus a terra i potser un dels moments que els va tocar més la fibra, l'entrega de les medalles per gent que pateix aquesta malaltia. 
 

Unes emocions que ens explica en Xevi: “Personalment, recordaré sempre aquella noia tan jove que em va agafar la mà amb aquells dits que no podia obrir i amb una veu molt trencada em va dir: 'Moltes gràcies per tot el que heu fet per nosaltres'. Jo li vaig respondre: 'Gràcies a vosaltres per ser tan valents'. Els seus ulls plorosos i al seva abraçada aniran sempre més amb mi”. 

- Podeu veure alguns vídeos de la travessa a l’Instagram d’en Xevi