Noemí Carbonell té 48 anys, és de Vic i ha superat recentment un càncer mentre estava embarassada. És, sens dubte, un exemple inspirador de resiliència i determinació. De tot plegat, n'hem parlat amb ella.

 

Lluny de rendir-se davant les adversitats, la Noemi va decidir apostar per l'exercici i l'entrenament de força al Vic-ETB, una decisió que no només li ha aportat beneficis físics, sinó també una nova perspectiva de vida.
 

Ara, amb la força i l'energia renovades, vol compartir la seva història per motivar altres persones a seguir el seu camí cap a una vida més saludable i activa.

- Què fa la Noemí?

- Fa 20 anys que soc higienista dental. Actualment treballo d’administrativa a l’Ajuntament.
 

- Quin tipus de càncer vas patir? 

- Pit. El de pit però va afectar els ganglis.
 

- I com va afectar la teva vida normal? 

-Començant per la feina, actualmente encara estic de baixa i com a mare de tres filles i parella... tot canvia. Quan em van detectar el càncer estava embarassada i em van fer tres sessions de quimio estant embarassada.  

- I també empitjora el teu estat físic...

--Sí. Pèrdua de memòria i vitalitat; insomni; mareig; falta d'aire; fatiga; dolor a les articulacions, genolls i malucs, no inflamades però rígides... La medicació afecta tot l’estat físic, i també té efectes secundaris, amb la que et donen acabada la quimioteràpia i radioteràpia Em vaig aprimar molt, vaig perdre la força molt ràpid i costava molt de recuperar-la. També afecta quan perds el cabell, les celles i pestanyes, la inexpressió que et queda, i has de cuidar molt la pell del sol i anar amb barrets. Tu no et reconeixes i tothom et tracta com una malalta. No et pots oblidar del que et passa.

- I el teu estat mental i emocional?

- Mentalment el teu cap no para de pensar. Pateixes molts canvis emocionals, l l'anul·lació de certes hormones a nivell químic tampoc ajuda. En el meu cas, a part, vaig passar d'estar embarassada a que em provoquessin la menopàusia. I s'afegeixen els símptomes d'aquesta. A nivell emocional tens molts canvis, al principi ràbia després t'invaeixen profunds sentiments de tristessa. 
 

- Després de donar a llum encara et van fer més sessions de quimioteràpia.

- Sí, 10 més. Però amb la tranquilitat que la nena, per sort, no ha patit cap alteració. Ja només havia de patir per mi.

- L’entorn et va afectar?

- En aquest estat tot afecta, el que és bo i el que no ho és tant. Un cop acabat el procés de quimio i ràdio la gent es pensa que ja està. Actualment, la pèrdua de memòria és el que més ens sorprèn.

- I la família?

- Amb les nenes havia de dissimular molt perquè tenia dies dolents i no volia traslladar-els-hi a elles. I els infants no ho entenen i volien que estigués sempre contenta i feliç, i això em costava, havia d.esperar la nit per treure-ho tot. Sort de la família, la meva mare i germana van ser la meva gran ajuda a nivell personal.

- I com et decideixes a fer entrenament de força? 

- Venia poquet abans del pronòstic. Quan em van diagnosticar el càncer, primer em van fer quimio, després em van operar i llavors ràdio. Quan em treure els ganglis no podia moure el braç i a l'hospital em van dir que per fer la radio havia de tenir mobilitat al braç, però no em van donar cap mena de pauta. A l'hospital no et parlen de canvis d'alimentació, esport, hàbits... em vaig haver d’espavilar.

- I aquí va aparèixer la Vero...

- La Vero em va explicar els beneficis de l'esport durant el procés i vaig sentir molt el seu suport, ha estat de gran ajuda, tant a nivell professional, on veus que domina el que et recomana, com personal, ja que desprèn una gran humanitat i senzillesa que et fan sentir com a casa. I quinze dies després de l’operació ja vaig començar a fer exercicis. La recuperació va ser molt més efectiva i ràpida que altres companyes que han passat pel mateix.

Al principi em va costar molt fer esport, notava que em faltava l'aire i tenia petites taquicàrdies. Però després de les primeres setmanes, com que vaig progressar molt ràpid i em vaig motivar molt, em sentia més forta i amb més energia. Molt millor!

- No deuria ser fàcil.

- Tothom creu que, si tens un càncer, l’exercici cansa, però la veritat és que et dona vitalitat, força i energia pel dia a dia. I el millor és que notes el canvi en poques sessions. Però s'ha de tenir voluntat per aguantar els primers dies, això també. 

- Exactament, quins tipus d’exercici fas? 

- Treball cardiovascular (baixo la intensitat segons les sessions de quimio), heliptica, bici, cinta…

- Has hagut d’adaptar els teus exercicis a la teva situació física?

- Sí. Al principi no feia classes perquè eren molt intenses, feia càrdio i força a la sala per mesurar la intensitat. Actualment, quan estic bé i la salut m’ho permet, ja torno a fer classes dirigides.

- Algun aspecte a destacar del teu entrenament.

- El que és més important és la personalització i assessorament individual, no es pot generalizar en fer un grup perquè l'horari és molt complicat i altres persones que també pateixen càncer estan en parts del procés diferent. 

- Quins beneficis t’ha aportat fer exercici? 

- Si faig exercici continua l'insomni però amb un son més profund. I em sento més forta, tant física com mentalment. Sents que pots fer alguna cosa per millorar. Cal ser molt conscient del que tens i afrontar-ho. Les nenes em donaven molta motivació per continuar. La meva parella també va notar aquesta millora.

- Recomanaries l'exercici físic a altres persones que pateixen càncer? 

- Sí, i tant! De fet, crec que l'oncòleg ja hauria de informar d'aquests canvis, que ja estan demostrats i de canvis en l'alimentació. Ampliant els coneixements al pacient no només els d'oncología.

- Per què?

- És de les poques coses que pots fer per tu mateixa, per millorar físicament, mentalment i emocionalment.

 

- I ara, com et trobes? Continues fent exercici?

- Sí, he pujat la intensitat dels exercicis. El que em funciona molt i m’agrada més és la força i les activitats dirigides com bodypump, dance... A la sala hi vaig poc, segons els horaris. I a la piscina només de manera esporàdica, no m’agrada gaire, tor i que se'm posa molt bé.

- Creus que el club podria fer alguna cosa per millorar l'experiència dels usuaris amb càncer?