Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers que ens permeten millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques d'anàlisis que ens ajuden a millorar el servei. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Per saber quines cookies utilitzem, llegeix la nostra informació sobre cookies.
28/03/2017

Prevenció de lesions en corredors (I)

Benvolguts lectors, sóc en Pau Moreno, un dels fisioterapeutes del Vic ETB. Amb aquest post enceto la meva participació al blog, espero que us agradi.

En aquestes primeres entrades em disposo a explicar-vos com els corredors poden optimitzar la prevenció de lesions.

Tot el que diré és un treball d’interpretació, síntesi i elaboració de la literatura científica actual que, com a fisioterapeuta, triatleta i apassionat de la ciència, he fet. He intentat simplificar conceptes complicats per tal de que, s’entenguin i es puguin posar en context fàcilment.

Parlaré generalitzant, però vull que tingueu en compte que cada cas cal individualitzar-lo.

Bé, anem al gra!
 
“Els estudis diuen que aproximadament el 50% dels corredors de tots els nivells es lesionarà en un any!!”
 
Les lesions no es poden prevenir, la mala sort existeix i les lesions passen, el que sí que podem fer és reduir el nombre de lesions i intentar que aquest 50% sigui molt menor.
 
Hem de tenir clar la importància de cada cosa. No serveix de res que un pilot de formula 1 tingui el millor cotxe i el millor equip de mecànics si no sap conduir. No hem de deixar que els detalls de menys importància passin per davant dels principis fonamentals.
 
Per solucionar i prevenir que això passi, he creat la “Piràmide de prevenció de lesions”. És una piràmide de prioritats, on ordeno per nivells els conceptes de més prioritat a menys.
Per optimitzar la prevenció de lesions cal complir tots els nivells de la piràmide, però no serveix de res complir els de més amunt, si no es compleixen els de més avall.
 
El primer nivell i més important de la piràmide és la Càrrega de córrer.

La Càrrega de córrer està composta per tres factors:

  • Volum: Hores o quantitat de Kilòmetres que correm.
  • Intensitat: Ritme o velocitat a la que correm.
  • Freqüència: Com repartim aquest volum i intensitat al llarg del temps.
 
La càrrega de córrer no pot ser ni massa petita ni massa gran, ha de ser l’adequada.
  • Una càrrega de córrer massa petita no ens estimularà suficient i no ens farà millorar.
  • Una càrrega de córrer massa gran crearà un estímul excessiu i no ens hi podrem adaptar provocant així una lesió.
  • La càrrega de córrer adequada és aquella que ens crea un estímulsuficient que permetrà adaptar-nos-hi i millorar.

Imaginem-nos que el nostre cos és un globus, l’aire que inflem el globus és la càrrega de córrer. Si el globus l’inflem massa i haurà perill de que aquest exploti (lesió). En canvi si posem l’aire adequat, inflarem el globus (millorarem) però no l’inflarem prou com per què exploti.
 
La millor manera de fer un bon control de càrregues és mitjançant un bon entrenador. Si tot sovint us lesioneu i no teniu entrenador, ja sabeu què podeu fer.
 “L’entrenador és la millor eina de prevenció de lesions que es pot tenir”
Si per la raó que sigui, no teniu entrenador, es pot portar un bon control de càrregues mitjançant un diari d’entrenaments. Apuntant el volum, intensitat i freqüència dels entrenaments, mantenint certa constància i progressant a poc a poc.
 
Espero que hagueu après i no us hagueu avorrit gaire. Properament explicaré els següents nivells, estigueu atents!

Comparteix l'article:
Tags: